L’assignatura d’Educació per a la Ciutadania

L’aplicació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania ha suscitat una gran controvèrsia. S’ha generat un intens debat entre el que pensen que aquesta assignatura pot fomentar l’esperit democràtic, i els principis del pluralisme i la llibertat, i els que critiquen el format i els continguts de la mateixa, assegurant que la inclusió en el currículum d’aquesta com a matèria obligatòria implica que l’estat assumeix un paper protagonista en l’educació moral de les persones, la qual ha de correspondre a la família.

El Tribunal Superior de Justícia de Balears ha desestimat, en aquests dies, el primer recurs presentat per uns pares que pretenien objectar de que els seus fills cursessin aquesta assignatura i que alegaven que els valors que vol transmetre aquesta assignatura són contraris als que volen transmetre al sí de la família. La sentència del TSJB reafirma l’adequació dels continguts d’aquesta als principis defensats a la Constitució. Aquí teniu la notícia, que ben segur donarà peu a debat, i que pot constituir-se com a un precedent.

El Màster de Formació del Professorat

Fa uns dies vaig assistir a la presentació del projecte de Màster Universitari de Formació del Professorat per la UIB. A la reunió, convocada per la Degana de la Facultat d’Educació, hi assitien representants dels distints departaments implicats i un cop més, es va fer evident la desconfiança -formulada això sí, en termes molt educats- entre els especialistes en temes educatius per una banda i els de les altres àrees de coneixement. Jo, que malgrat la meva condició de representat d’un departament de pedagogia, en dedico cada vegada més a observar i a historiar els fenòmens educatius que ha investigar com ha de ser l’ensenyament, vaig arribar a la conclusió que serà molt difícil aconseguir un bon sistema de formació del professorat. Realment el sistema de formació inicial del professorat al nostre país és de vergonya i com deia fa poc Pilar Benejam, en un article que vos recoman, “Donada la formació inicial que reben els mestres i professors, és un miracle que n’hi hagi de tan bons”. La preparació i selecció del nostre professorat és un dels temes més deficients del nostre sistema educatiu i possiblement una de les causes importants de molts dels problemes que patim. Però el més greu, és que hem arribat a crear un estat d’opinió en el que sembla que hi ha d’haver rivalitat entre la formació en una determinada àrea de coneixement i la professional del docent. És un estat d’opinió nefast pel nostre sistema educatiu, que no es dóna a altres països del nostre entorn, al que s’ha arribat per un cúmul d’errors. Tan sols quan s’ha entès que aquestes dues dimensions de la formació d’un futur professor anaven fortament lligades i que la finalitat de la formació científica i la professional havien d’anar dirigides a formar un bon docents, s’ha aconseguit aquest objectiu. Fou el cas de la Escuela Superior de Magisterio (1909-1932) inspirada en les idees de la Institución Libre de Enseñanza. Un centre que va nodrir de magnífics professors a les Escoles Normals i va formar un bon grapat d’actius i renovadors inspectors. Per posar alguns exemples dels molts que reberen la seva influència podem fer referència a la menorquina Margalida Comas Camps (1892-1973), doctora en ciències naturals i que va fer aportacions fonamentals als mètodes d’ensenyament de les ciències o a la catalana Rosa Roig (1892-1973), professora d’història a la Normal de Balears abans i durant la II República que va renovar els mètodes d’ensenyament d’aquesta ciència. No és indiferent al tema que Comas es va haver de exiliar i Roig va ser perseguida i depurada pels franquistes.
Amb el franquisme es va agreujar la separació entre la formació en un àrea de coneixement i la professional dels futurs professors. Per aplicar mètodes memorístics i donar lliçons no calia massa formació pedagògica i a més, especialment a secundaria, el sistema era tan selectiu que els que hi arribaven ja aprenien sense que s’hagués de fer cap esforç per millorar la qualitat de l’ensenyament. Amb el restabliment de la democràcia no es va saber o no es va poder trencar aquesta situació. L’intent de crear itineraris, específicament orientats a la docència en cada una de les llicenciatures, que es va fer després de l’aprovació de la LOU de 1983, va topar amb l’oposició frontal dels col·lectius professionals i la formació professional dels futurs professors de secundaria – tret d’algunes poques assignatures de didàctica de la matèria que figuren a alguns plans d’estudi- va seguir reduïda al nefast CAP que cursaven, de forma obligatòria i sense cap motivació, els que acabats els seus estudis es volien dedicar a la docència. La situació no va canviar ni tan sols quan, amb la LOGSE, es va crear l’ensenyament secundari obligatori fins els 16 anys i es va exigir al professorat funcions mol més amplies que la pura transmissió de coneixements.
Al mateix temps, els estudis de pedagogia – con sempre, tret d’honroses excepcions- han girat l’esquena a les didàctiques especials enfondint encara més la separació entre els continguts i els mètodes d’ensenyament. Com pot funcionar un sistema educatiu al que accedeixen fàcilment persones que fins acabar els seus estudis no s’havien plantejat dedicar-se a l’ensenyament?
Fou un encert de la UIB, a l’hora de constituir els departament, no separar les didàctiques especials de les àrees més dedicades al desenvolupament de continguts, però la veritat és que tampoc no ha donat un grans fruïts i, en la majoria dels casos, no ha servit per conscienciar al professorat universitari que la majoria dels seus alumnes al final es dedicaran a la docència.
Si no s’aconsegueix compartir entre tots la convicció que ensenyar els coneixements a les noves generacions és la més digna i profitosa contribució a la seva divulgació i la que major impacte té, no aconseguirem un bon sistema de formació del professorat per moltes energies que esmercem en nous plans d’estudi. La formació professional dels futurs professors ha de ser una tasca de tots i no pot consistir exclusivament en una acurada formació en un àrea concreta del coneixement.
Bernat Sureda

Els models lingüístics

El tema dels models lingüístics, de les formes d’organitzar l’ensenyament de les llengües en els territoris amb dos idiomes oficials, és un tema controvertit. És un debat que posa en evidència el pes que tenen les orientacions ideològiques a l’hora de condicionar les polítiques educatives. En tant que a les Comunitats Autònomes on s’ha aplicat la immersió lingüística es manifesten crítiques de col·lectius que defensen la llibertat dels pares per escollir la llengua d’ensenyament dels seus fills, a Euskadi, on es va aplicar un model de segregació en funció de la llengua, es comproven els afectes negatius d’aquesta formula i es decanten cada vegada més clarament pel model de la immersió similar al de Catalunya o Balears. Podeu llegir l’article de Felix Etxeberria, catedràtic de la Universitat del País Basc, “Por un modelo lingüístico único que garantice el aprendizaje del euskera y del castellano“, inclòs a la pàgina Web del Consell Escolar de Euskadi, en el que s’aporten reflexions sobre aquesta problemàtica.

El perquè d’aquest blog

Com s’ha dit a la presentació, l’assignatura Política i Legislació Educatives de la UIB, fa servir un sistema mixt que combina les classes presencials amb les possibilitats de l’ensenyament a distància que proporciona la plataforma Moodle. La metodologia de l’assignatura es fonamenta en l’aprenentatge actiu i col·laboratiu. Amb aquest blog pretenem obrir el debat a tots els que naveguem per la xarxa com una forma d’enriquir els nostres debats interns, afavorir el coneixement de la pluralitat de idees i ampliar la recerca d’informació. Agrairem totes les opinions, informacions i comentaris que ens vulgueu enviar relacionats amb la política educativa.

Presentació

Aquest és un blog de l’assignatura Política i Legislació Educativa de la llicenciatura de Pedagogia de la Universitat de les Illes Balears. L’assignatura complementa les classes presencials amb l’ensenyament a distància mitjançat la plataforma Moodle. Aquest curs hem volgut obrir aquest blog per compartir amb tots les reflexions d’alumnes i professors. Esperam també la vostra col·laboració amb els vostres comentaris.